Programa d'assistència a la desnutrició maternoinfantil a la República de Gàmbia

En el Pla Estratègic de Nutrició Sense Fronteres, Àfrica Subsahariana ocupa un lloc prioritari a causa de dos factors principals: els baixos índexs de desenvolupament humà de la gran majoria dels països que la componen i la manca de serveis de salut operatius capaços de cobrir les necessitats bàsiques sanitàries de la població.

Un dels objectius marcats per Nutrició Sense Fronteres és enfortir la seguretat alimentària matern-infantil i donar suport al desenvolupament agropecuari, com a projecte integral, a llarg termini, que contempli el desenvolupament comunitari d'una manera perdurable i endògena.
A Gàmbia el 40% de la població té menys de 15 anys. Les comunitats sofreixen períodes de fam al llarg de tot l'any, però sobretot en l'època de pluges, que és quan més baixen les reserves d'aliments i alhora quan més necessitats calòriques presenta la població a conseqüència del treball intensiu que es realitza en el camp.
A més, La República de Gàmbia continua registrant un índex de mortalitat infantil alarmant, amb 92 morts per cada 1.000 naixements, la qual cosa representa gairebé 15 vegades la mitjana dels països d'ingressos alts. És per aquesta raó que portem 15 anys treballant en aquest país i hem construït dos Centres de Recuperació Matern-infantils (CREN)a les regions de Soma i Basse.

Situació 

geogràfica

Gàmbia, Àfrica subsahariana.

Composició social

Zones rurals amb molt escassos recursos econòmics, baixa escolarització i població infantil a càrrec de treballs domèstics.

Contraparts locals

Ministeri de Salud de Gambia (MOH), Distrit Sanitari (RHT), Gobernadors de les regions Alta i Baixa del Riu y la National Nutritional Agency (NaNA).

Centres de Recuperació i Educació Nutricional (CREN)

NSF compta amb dos Centres de Recuperació i Educació Nutricional a Gàmbia per a la implementació del programa de assistència a la desnutrició maternoinfantil. Aquests centres compten amb una àrea de visita mèdica, 25 llits a disposició de mares i nens, cuina i rebost, laboratori i cuina dietètica, bántabas i aules formatives, entre les característiques més destacades.)

COM?

Per a valorar l'estat nutricional dels infants i detectar els casos de desnutrició es duen a terme garbellats nutricionals en els poblats comunitaris de les regions. Durant la visita als poblats, es realitza una fitxa mèdica dels infants, se'ls pesa i se'ls mesura per a avaluar l'estat nutricional i poder realitzar un seguiment del seu desenvolupament. Els infants amb desnutrició aguda severa es deriven al CREN i els nens/as amb desnutrició aguda moderada reben tractament en la comunitat.
Així mateix, formació al personal sanitari local i a la comunitat i Capacitem al personal sanitari del país en la detecció, maneig i tractament de la desnutrició (Moderate Acute Malnutrition). Realització de pràctiques professionals del personal sanitari nacional en els Centres de Recuperació i Educació Nutricional. Realització de sessions formatives a la població local en les seves comunitats per a la detecció de casos de desnutrició i la promoció de la higiene i bons hàbits de seguretat alimentària.
També donem assistència a horts comunitaris, com a marc de l'estratègia de reducció de la desnutrició d'NSF, duem a terme un projecte de promoció de cultius sostenibles, incentivant i formant a la població general dels poblats seleccionats.

Basse

El projecte realitzat a Basse ha estat subvencionat durant l'any 2019-2020 pel Govern de Canarias.

Soma

El projecte realitzat a Soma ha estat subvencionat durant l'any 2019/2020 pel

Cabildo Insular de

Gran Canarias.

ACTIVITATS

Assistència matern infantil a menors desnodrits

 

En els Centres de Recuperació i Educació Nutricional (CREN) tractem els nens i nenes menors de cinc anys que pateixen desnutrició infantil aguda severa.

 

Durant l'ingrés, aquests nens i nenes reben tractament sanitari i nutricional segons les pautes d'acció sobre malnutrició proposades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la United Nations Children 's Fund (UNICEF) i la National Nutritional Agency (naNA), fins arribar a el pes òptim. Habitualment la permanència al centre és de 15 a 20 dies. Les mares hospitalitzades amb els seus fills i filles, reben a el mateix temps, formació sobre alimentació, nutrició maternoinfantil i seguretat alimentària.

Cribatges nutricionals

 

Per valorar l'estat nutricional dels infants i detectar els casos de desnutrició es duen a terme cribratges nutricionals en els poblats comunitaris de les regions. Durant la visita als poblats, es realitza una fitxa mèdica dels infants, se'ls pesa i se'ls mesura per avaluar l'estat nutricional i poder realitzar un seguiment del seu desenvolupament. Els infants amb desnutrició aguda severa es deriven al CREN i els infants amb desnutrició aguda moderada reben tractament en la comunitat.

Formació al personal sanitari local i a la comunitat

 

Capacitació al personal sanitari del país en la detecció, maneig i tractament de la desnutrició greu. Realització de pràctiques professionals de personal sanitari nacional en els Centres de Recuperació i Educació Nutricional. Realització de sessions formatives a la població local en les seves comunitats per a la detecció de casos de desnutrició i la promoció de la higiene i bons hàbits de seguretat alimentària.

Assistència a horts comunitaris

En el marc de l'estratègia de reducció de la desnutrició de NSF, es porta a terme un projecte de promoció de cultius sostenibles, incentivant i formant a la població general dels poblats seleccionats en el cultiu i consum de plantes locals de major contingut nutricional.

Resultats

307.887 mares i nens han estat beneficiats directament

4.281 nens recuperats de desnutrició aguda severa

139.646 nens han estat cribrats nutricionalment

65.400 persones que han atès formacions en temes alimentaris i nutricionals

96 horts comunitaris assistits.

Col·laboració amb l'A.E. Ramassà

L’A.E. Ramassà és el club de futbol amateur de Les Franqueses del Vallès (Barcelona).

A Finals de 2019 l’A.E. Ramassà  proposa d’iniciar una col·laboració amb Nutrició Sense Fronteres per tal de promoure el viatge solidari que es farà a Gàmbia al 2020 sigui també una oportunitat per conèixer el projecte que NSF duu a terme al Centre de Recuperació Nutricional de Soma.

Per tal de poder impulsar conjuntament aquesta iniciativa solidària i que arribi a bon port es promou un conjunt d’iniciatives.

L'elaboració conjunta del llibre de contes ADAMA, s’inspira amb el perfil d’Adama Secka, infermera del CREN per donar lloc al personatge principal.

L’A.E. Ramassà i Digital farà un vídeo en motiu del conte que doni a conèixer la tasca de NSF i del A.E. Ramassà. 

El equipo de el A.E. Ramassà iba a realizar un viaje en la República de Gambia del 4 al 9 de abril, pero debido a la crisis de la Covid-19 se ha parado.
El A.E. Ramassà jugará un partido de fútbol contra el equipo de fútbol de Banjul.

El A.E. Ramassà hará una donación a Nutrición Sin Fronteras.
Nutrición Sin Fronteras aplicará los recursos al CREN de Soma para aportar alimentación a los niños ingresados y durando a término cribas en las comunidades para detectar el estado de desnutrición infantil de 0 a 5 años y a apoyar a los huertos comunitarios para mejorar y diversificar la dieta familiar.

La República de Gàmbia és un dels països més petits de l’Àfrica Occidental i està envoltada per la República de Senegal en els costats nord, est i sud, i delimitat per l'Oceà Atlàntic a l'oest. Té una superfície total d'aproximadament 11,000 quilòmetres quadrats i una població d'uns 2,2 milions d'habitants. El país té un Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de 160 de 179 nacions. La producció agrícola és la principal activitat econòmica, però va disminuir al llarg de la dècada de 1990 com a resultat de diversos factors, incloent-hi la mala distribució de les pluges, el canvi climàtic, la feble infraestructura de comercialització, la manca de accés al crèdit (especialment per als joves i les dones) i la limitació dels recursos.

En general, l'agricultura de Gàmbia s'ha caracteritzat per la producció de subsistència de cultius alimentaris, que comprenen cereals (mill primerenc, mill tardà, blat de moro, sorgo, arròs) i per la producció de cultius comercials semi intensius (cacauet, cotó, sèsam i horticultura). Els agricultors practiquen generalment l'agricultura mixta, tot i que es caracteritza per una escassa diversificació, principalment agricultura de subsistència de secà amb una ració d'autosuficiència alimentària al voltant del 50%. El subsector de cultius genera aproximadament el 40% dels ingressos en divises i proporciona el 75% dels ingressos totals de les llars. El subsector de cultius dona feina al 70% de la força laboral i representa al voltant del 30% del PIB del país.

Gàmbia està classificada com un país de "baixos ingressos" i amb "dèficit d'aliments", amb al voltant del 48% de la seva població vivint per sota del llindar de pobresa. Un de cada deu gambians està en situació d'inseguretat alimentària, mentre que un de cada tres és vulnerable a la inseguretat alimentària.

Té 5 regions administratives i la capital:

- Regió de Lower River      - Regió de Central River     - Regió North Bank     - Regió Upper River     - Regió Western     - La ciutat de Banjul

 

L'Informe global sobre Seguretat Alimentaria i Vulnerabilitat (CFSVA en anglès) de la FAO (2016) va revelar que 148.458 persones – el 8% de la població de 4 regions del país entre les quals la Lower River Region - es troba en situació d'inseguretat alimentària i és altament vulnerable.

És més, entre 2010 i 2015 es va produir un augment del 6% en la proporció de la població en situació d'inseguretat alimentària i malnutrició. L'informe revela, a més, que la meitat de les llars gambianes guanyen uns 438 dòlars anuals, uns ingressos que no els permeten un accés adequat als aliments.

A les 4 regions, la inseguretat alimentària ha augmentat entre un 12% i un 18% en el període entre 2011 i 2016, i s'ha produït un augment del 10,3% en 2015 de la taxa de prevalença de la malnutrició aguda global (GAM) respecte a 2012. La mateixa font indica que les taxes de retard en el creixement es van registrar en un màxim del 24,9% en les quatre regions d'avaluació el 2016.

Agricultura y malnutrición en Gambia, dos caras de la misma moneda

Històricament NSF va construir l’any 2012 Centre per a la Recuperació i l’Educació Nutricional (CREN en anglès) per a infants de 0 a 5 anys a Soma (regió de Lover River), que segons el cens de 2013 té una població total de 82.361 habitants. Després d’uns anys d’impulsar el projecte, es va donar lloc a la fase de transferència a les autoritats públiques de salut de Gàmbia per tal que assumissin la gestió del Centre. Malauradament, les autoritats gambianes no van fer-se càrrec immediatament dels salaris del personal del Centre i altres despeses i va decaure el funcionament fins a tancar-se. 

Al 2018 amb un nou Govern gambià es van reprendre els acords per obrir de nou el CREN de Soma i NSF assumeix una part del personal (cuinera, vigilant del centre), assumir el cost de fer cribratges a les comunitats per identificar els infants amb problemes de desnutrició severa i derivar-los al centre de salut, identificant els infants en desnutrició lleu i proporcionant-hi un complement alimentari per prendre a la pròpia casa.

Podríem dir que l’acció s’orienta a l’assoliment de 5 resultats en 3 àrees temàtiques:

Com s’ha pogut constatar a través d’una avaluació externa duta a terme al setembre-novembre 2019, amb l’assoliment rellevant de reobertura del Centre per a la Recuperació i l’Educació Nutricional per a infants de 0 a 5 anys s’ha pogut comprovar l’efectivitat de l’estructura intervenint en nombrosos casos de malnutrició severa provocats per les conseqüències de la temporada de la pluja, durant la qual s’acaben les reserves d’aliments i la dedicació dels pares a les tasques agrícoles deixa en segon pla la cura dels fills.

En aquest sentit, la importància del CREN rau, doncs, en el fet que pot assegurar un servei especialitzat per a infants en situació crítica tot garantint-los un temps i un espais adequats per a la recuperació. També cal destacar que al seu voltant s’ha pogut activar un corol·lari d’altres activitats complementaries que han millorat la professionalització del personal de salut, la seva formació i la detecció de casos. La professionalització ha consistit en una formació específica a infermers i infermeres com intervenir amb infants amb malnutrició aguda; també es va fer formació a les mares sobre la millora de la nutrició i la higiene. En ambdós casos, els implicats han fet una valoració molt positiva de les activitats però, tanmateix, ha quedat palesa la necessitat de moltes més formacions per donar continuïtat a la millora.

Finalment, la detecció de casos es va impulsar a través dels cribratges periòdics i ha permès arribar a un 90-95% de cobertura dels infants i detectar la quasi totalitat dels malnodrits de cada població on es va intervenir. Essent un servei de proximitat, gratuït i que dona tranquil·litat a les famílies, es revela pertinent i efectiu. Tot i així, cal considerar que la malnutrició és un procés molt ràpid, atès que en tot just un parell de setmanes un infant pot passar de tenir un pes normal a patir malnutrició aguda, amb la qual cosa és fonamental augmentar la freqüència dels cribratges. El CREN i els serveis que proporciona s’han convertit en un model de referència que s’hauria d’implantar a altres regions de Gàmbia afectades per la malnutrició, tal com es va reconèixer per part de diversos decisors públics.

Els drets de les dones una lluita global

Gàmbia és un dels països en que recentment ha prohibir per llei la mutilació genital femenina (MGF). De fet es calcula que 75% de les dones ho estan i tot i que és una pràctica prohibida des del 2016 es continua practicant en moltes poblacions sobretot a les àrees rurals, en condicions més precàries i en greus conseqüència genera un impactes negatius en la salut de les dones, que les marca per tota la vida. Aquest fet és encara més greu en la modalitat de mutilació més agressiva (de grau III) que suposa la infabulació.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, molt especialment a l’objectiu 5, es proposa eradicar aquesta pràctica al 2030. Es calcula que arreu del món en el proper decenni 30 milions de nenes poden ser mutilades i per això cal una mobilització global. Els drets de les dones són una lluita global i per això no podem restar passius.

 

El repte de millorar el grau d’apoderament de les dones és un pas imprescindible per millorar la salut dels nens i sobretot de les nenes. Aturar pràctiques tradicionals que són contràries als drets de les dones com són la mutilació genital femenina, els matrimonis “imposats” a les nenes,.... Tots aquests processos cal treballar-los a partir d’iniciatives que ofereixen un marc de confiança estable per a les dones. Cal recordar que fins el 2013 la tasca d’informació sobre la MGF estava prohibida, ara es permesa però cal canviar moltes inèrcies per aturar la violència contra les dones.

L’actual projecte de NSF ofereix un marc immillorable per poder incorporar amb més força la línia d’informació i apoderament de les dones que cal treballar progressivament amb molta sensibilitat per tal que donin lloc a mecanismes auto organitzatius de detecció preventiva.

Contacte

C/Rocafort 242 bis, 3ªplanta

CP 08029

Metro: L5 Entença

España - Barcelona

Tel: (+34) 934 334 541

Segueix els nostres passos
Subscriu-te

#STOPPLATOSVACIOS

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Instagram