Eixos dacció

OBJECTIUS
DE DESENVOLUPAMENT
2030

Recurso 26.png

Principals eixos d'acció cap a on orientem tots els nostres esforços

Principals eixos d'acció cap a on orientem tots els nostres esforços

Principals eixos d'acció cap a on orientem tots els nostres esforços

Principals eixos d'acció cap a on orientem tots els nostres esforços

Principals eixos d'acció cap a on orientem tots els nostres esforços

Principals eixos d'acció cap a on orientem tots els nostres esforços

Principals eixos d'acció cap a on orientem tots els nostres esforços

Principals eixos d'acció cap a on orientem tots els nostres esforços

Principals eixos d'acció cap a on orientem tots els nostres esforços

okok.png
Recurso 37.png

2

Recurso 57.png

Formació personal sanitari en temes nutricionals.

/

/

Campanyes de sensibilització per promoure una alimentació

saludable.

Capacitació nutricional mitjançant tallers de dieta saludable.

/

EDUCACIÓ NUTRICIONAL

Des de NSF entenem l'educació nutricional com a eina fonamental per construir hàbits d'alimentació i vida saludables. L'educació alimentària és una premissa per aconseguir canvis efectius i sostenibles en el temps.

1

01.jpg

Hem empoderat a més de  415.078 professionals a través de formacions en temes nutricionals i  format a més de  65.400 persones  en temes de seguretat alimentària.

SUPORT NUTRICIONAL

Creiem que la millora de l'estat nutricional de les persones en reforça les capacitats i estimula el procés de desenvolupament, fet que condueix a una reducció de la pobresa. El suport nutricional ens permet tractar i prevenir la desnutrició aguda severa i donar accés a una alimentació sana i suficient a les persones o col·lectius que es troben en situació de risc nutricional.

Suport nutricional a poblacions en situació dexclusió o pobresa.

Tractament i prevenció de la desnutrició infantil.

/

/

/

Servei ambulatori per detectar casos de desnutrició infantil.

Enquestes nutricionals

/

Sreening Kularr_edited.jpg

Hem recuperat de la desnutrició a més de 4.190 nens, hem realitzat cribratges nutricionals a 136.837 nens per detectar casos de desnutrició aguda i distribuït més de 159 tones de menjar saludable a persones en situació d'exclusió social.

Recurso 16.png

Entenem que per fer realitat el dret a l'alimentació cal assegurar un sistema alimentari on la sobirania alimentària estigui garantida. Per garantir la seguretat alimentària, entesa com la disponibilitat, l'accés i el consum d'aliments sans, segurs i nutritius, també hem d'abordar la qüestió de qui i com es produeixen els aliments. A més, la sobirania alimentària ens permet tractar el dret a l'alimentació des d'un enfocament integral.

3

SOBERANIA ALIMENTÀRIA

Avaluació de l'estat de seguretat alimentària.

Promoció dactivitats agrícoles comunitàries.

Hem capacitat a més de  50.000 persones per a la promoció d'horts comunitaris, hem rehabilitat i posat en marxa més de  17 horts  comunitaris per promoure la sobirania alimentària a Gàmbia.  35 escoles d'Amèrica Llatina participen en un programa d'intervenció nutricional per capacitar els nens en temes alimentaris.

Formació i capacitació en temes alimentaris.

Capacitació i suport tècnic en activitats agrícoles.

/

/

/

/

Creiem que els sistemes alimentaris han d'estar compromesos amb el clima, i que l'ús que es fa dels recursos alimentaris és molt important per a la lluita contra la malnutrició. Mentre els països en vies de desenvolupament no tenen accés als recursos alimentaris, els països desenvolupats malbaraten un terç dels aliments que es produeixen al món.

Recurso 67.png

4

Promoció de sistemes alimentaris més sostenibles.

/

/

SOSTENIBILITAT ALIMENTÀRIA

Col·laborem amb més de 70  empreses alimentàries, escoles,  hotels i entitats socials  per promoure sistemes alimentaris més sostenibles, hem creat un protocol pioner per reduir el malbaratament  i promoure l'aprofitament alimentari al sector de la restauració, i hem contribuït a la reducció de les emissions de CO²  amb més de 4.142  tones en el marc del projecte de reducció de malbaratament alimentari.

Programes per a la prevenció i la reducció del malbaratament alimentari

/

Programes per a la promoció del reaprofitament alimentari.

Campanyes de sensibilització / comunicació sobre el malbaratament alimentari.

/

L'actualitat promou la creació de polítiques públiques per al malbaratament alimentari

Comunicació de la

Comissió Europea  

(2020/C199/01)

publicada al diari de la Unió  Europea

Detalla els perills de cada tipus d'aliment així com les accions preventives o correctores per facilitar les donacions de detallistes.

/

Control de la vida útil, diferències entre caducitat i consum preferent

/

Conèixer i assegurar la traçabilitat

/

Revisió de les condicions d'emmagatzematge i  transport

/

Revisió de l'envàs  o re-envasat

Llei 3/2020 11 de març  del 2020

Prevenció de les pèrdues i  el malbaratament alimentari

Normativa a  Catalunya

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de prevenció de pèrdues i el malbaratament alimentari a Catalunya. La llei ajuda a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i es proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari l'any 2030. Es tracta d'una normativa pionera a Europa, ja que prioritza la prevenció en origen davant la redistribució dels excedents , i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària. La llei suposarà un desenvolupament reglamentari que obre moltes oportunitats, però alhora comporta avançar amb més professionalitat i rigor.

/

Disposar d'un pla de prevenció de pèrdues alimentàries i desperdici

/

Reduir, mesurar i informar anualment de les quantitats de pèrdues i desaprofitament

/

Comptabilitzar els productes que es donen gratuïtament per al consum humà o animal

/

Aplicar la jerarquia de prioritats a les pèrdues i el malbaratament

/

Evitar deixar els aliments en condicions no aptes per al consum

Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona

Des de la creació del Pacte de Milà de polítiques alimentàries urbanes (2015), es treballa per impulsar polítiques públiques de l'alimentació. Des del PEMB, es va fixar com un tema clau dins un nou Pla Estratègic Metropolità en visió 2030. S'han detectat milers d'iniciatives i actors que treballen en diferents aspectes del sistema alimentari. S'ha creat un instrument, la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM), amb participació d'un centenar d'organitzacions. Des d´aquí s´ha presentat la candidatura per la CMAS, per organitzar la trobada d´alcaldes i alcaldesses 2021 del Pacte de Milà. Es vol aprofitar per donar més projecció i potencial a aquest tema implicant diferents àrees de l'administració i diferents organitzacions i actors per desenvolupar l'Estratègia Alimentària Metropolitana.
Tenint en compte l'horitzó del Nou Plànol Estratègic Metropolità 2020-2030, on l'eix central és l'impuls del progrés social i econòmic, basat en la innovació i la sostenibilitat com a mecanisme per a la reducció de les desigualtats i de la segregació espacial al territori metropolità. La Carta Alimentària de la Regió Metropolitana implica un compromís vers la difusió i avaluació dels seus principis des de la coresponsabilitat de tots els actors del cicle alimentari, des del camp al plat. Això significa reconèixer els processos locals com a motor de canvi i subratllar-ne la vinculació a un context regional, europeu i internacional, integral i més ampli, que multiplica les seves potencialitats.
Estableix un marc de treball comú per facilitar espais de participació, acció i estratègia pel desenvolupament de polítiques alimentàries amb la implicació de tots els actors de l'anomenada quíntupla hèlix: les administracions públiques, l'empresa i el sector productiu, les universitats i la investigació , la ciutadania i les seves organitzacions, i els mitjans de comunicació. Amb l'objectiu d'afavorir el consens i acompanyar la transició vers un sistema alimentari més just, sostenible i saludable a tot el cicle alimentari.