-03.png)
Eixos d'acció
OBJECTIUS
DE DESENVOLUPAMENT
2030
1
Creiem que la millora de l'estat nutricional de les persones en reforça les capacitats i estimula el procés de desenvolupament, cosa que condueix a una reducció de la pobresa. El suport nutricional ens permet tractar i prevenir la desnutrició aguda severa i donar accés a una alimentació sana i suficient a les persones o col·lectius que es troben en situació de risc nutricional.
Tractament i prevenció de la desnutrició infantil.
/
Suport nutricional a poblacions en situació dexclusió o pobresa.
/
/
Servei ambulatori per detectar casos de desnutrició infantil.
Enquestes nutricionals
/
Hem recuperat de la desnutrició més de 4.190 nens , hem garbellat nutricionalment 136.837 nens per detectar casos de desnutrició aguda i distribuït més de 159 tones de menjar saludable a persones en situació d'exclusió social.
3
SOBERANIA ALIMENTÀRIA
Entenem que per fer realitat el dret a l'alimentació cal assegurar un sistema alimentari on la sobirania alimentària estigui garantida. Per garantir la seguretat alimentària, entesa com la disponibilitat, l'accés i el consum d'aliments sans, segurs i nutritius, també hem d'abordar la qüestió de qui i com es produeixen els aliments. A més, la sobirania alimentària ens permet tractar el dret a l'alimentació des d'un enfocament integral.
Avaluació de l'estat de seguretat alimentària.
/
Promoció dactivitats agrícoles comunitàries.
/
Capacitació i suport tècnic en activitats agrícoles.
/
/
Formació i capacitació en temes alimentaris.
Hem capacitat més de 50.000 persones per a la promoció d'horts comunitaris, hem rehabilitat i posat en marxa més de 17 horts comunitaris per promoure la sobirania alimentària a Gàmbia. 35 escoles de Llatinoamèrica participen en un programa d'intervenció nutricional per capacitar nens en temes alimentaris.
Creiem que els sistemes alimentaris han d'estar compromesos amb el clima, i que l'ús que es fa dels recursos alimentaris és molt important per a la lluita contra la malnutrició. Mentre els països en vies de desenvolupament no tenen accés als recursos alimentaris, els països desenvolupats malbarataran un terç dels aliments que es produeixen al món.
4
SOSTENIBILITAT ALIMENTÀRIA
/
/
Programes per a la promoció del reaprofitament alimentari
Promoció de sistemes alimentaris més sostenibles
Campanyes de sensibilització i comunicació sobre el malbaratament alimentari
Programes per a la prevenció i la reducció del malbaratament alimentari
/
/
Col·laborem amb més de 70 empreses alimentàries, escoles, hotels i entitats socials per promoure sistemes alimentaris més sostenibles, hem creat un protocol pioner per reduir el malbaratament i promoure l'aprofitament alimentari al sector de la restauració, i hem contribuït a la reducció de les emissions de CO² amb més de 4.142 tones en el marc del projecte de reducció de malbaratament alimentari.
EDUCACIÓ NUTRICIONAL
Des de NSF entenem l'educació nutricional com a eina fonamental per construir hàbits d'alimentació i vida saludables. L'educació alimentària és una premissa per aconseguir canvis efectius i sostenibles en el temps.
Formació personal sanitari en temes nutricionals.
/
/
Campanyes de sensibilització
per promoure una
alimentació saludable.
Capacitació nutricional mitjançant tallers de dieta saludable.
/
Hem empoderat a més de 415.078 professionals a través de formacions en temes nutricionals i format a més de 65.400 persones en temes de seguretat alimentària.
SUPORT NUTRICIONAL
2
L'actualitat promou la creació de polítiques públiques per al malbaratament alimentari
Comunicació de la
Comissió Europea
(2020/C199/01)
Publicada al diari
de la Unió Europea
Detalla els perills de cada tipus d'aliment així com les accions preventives o correctores per facilitar les donacions de detallistes.
/
Control de la vida útil, diferències entre caducitat i consum preferent
/
Conèixer i assegurar la traçabilitat
/
Revisió de les condicions d'emmagatzematge i transport
/
Revisió de l'envàs o reenvasament
Llei 3/2020 11 de març de 2020 Prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Normativa a Catalunya
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de prevenció de pèrdues i el malbaratament alimentari a Catalunya. La llei ajuda a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i es proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari l'any 2030. Es tracta d'una normativa pionera a Europa, ja que prioritza la prevenció en origen davant la redistribució dels excedents , i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària. La llei suposarà un desenvolupament reglamentari que obre moltes oportunitats, però alhora comporta avançar amb més professionalitat i rigor.
/
Disposar d'un pla de prevenció de pèrdues alimentàries i desaprofitament
/
Comptabilitzar els productes que es donen gratuïtament per al consum humà o animal
/
Reduir, mesurar i informar anualment de les quantitats de pèrdues i desaprofitament
/
Aplicar la jerarquia de prioritats a les pèrdues i el malbaratament
/
Evitar deixar els aliments en condicions no aptes per al consum
Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona
Des de la creació del Pacte de Milà de polítiques alimentàries urbanes (2015), es treballa per impulsar polítiques públiques de l'alimentació. Des del PEMB, es va fixar com un tema clau dins un nou Pla Estratègic Metropolità en visió 2030. S'han detectat milers d'iniciatives i actors que treballen en diferents aspectes del sistema alimentari. S'ha creat un instrument, la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM), amb participació d'un centenar d'organitzacions. Des d´aquí s´ha presentat la candidatura per la CMAS, per organitzar la trobada d´alcaldes i alcaldesses 2021 del Pacte de Milà. Es vol aprofitar per donar més projecció i potencial a aquest tema implicant les diferents àrees de l'administració i diferents organitzacions i actors per desenvolupar l'Estratègia Alimentària Metropolitana. Tenint en compte l'horitzó del Nou Pla Estratègic Metropolità 2020-2030, on l'eix central és l'impuls del progrés social i econòmic, basat en la innovació i la sostenibilitat com a mecanisme per
la reducció de les desigualtats i de la segregació espacial al territori metropolità. La Carta Alimentària de la Regió Metropolitana implica un compromís vers la difusió i l'avaluació dels seus principis des de la coresponsabilitat de tots els actors del cicle alimentari, des del camp al plat. Això significa reconèixer els processos locals com a motor de canvi i subratllar-ne la vinculació a un context regional, europeu i internacional, integral i més ampli, que en multiplica les potencialitats.
Estableix un marc de treball comú per facilitar espais de participació, acció i estratègia pel desenvolupament de polítiques alimentàries amb la implicació de tots els actors de l'anomenada quíntupla hèlix: les administracions públiques, l'empresa i el sector productiu, les universitats i la investigació , la ciutadania i les seves organitzacions, i els mitjans de comunicació. Amb l'objectiu d'afavorir el consens i acompanyar la transició vers un sistema alimentari més just, sostenible i saludable a tot el cicle alimentari.